Enric Casasses i Figueres (Barcelona, 1951), hijo del químico y poeta, Enric Casassas i Simó, y de la también química, Pepita Figueres i Cros, es un poeta, rapsoda y traductor en lengua catalana.
Bio
Ha tenido una vida muy nómada, viviendo en Barcelona, La Escala, Tenerife, Montpellier, Nottingham, Llumesanas, Berlín y finalmente, en 1997, regresó a Barcelona. También ha trabajado para editoriales de traductor. Sus primeros libros datan de principios de 1970, y con el tiempo ha ido logrando cierto reconocimiento dentro del panorama poético catalán.
Es un transgresor en comparación con otros poetas. Sus espectaculares recitales han contribuido a la vivencia de la poesía fuera de los libros. Se caracteriza por utilizar una poesía muy sonora, jugando con los fonemas. Normalmente sus creaciones parten de una idea concreta para transformarla y darle una visión particular.
Su obra muestra influencias muy heterogéneas, de la poesía medieval al surrealismo, pasando por el renacimiento y el barroco, el crítico Manuel Guerrero ha dicho que lo considera heredero «del verbo poderoso de autores como Joan Salvat- Papasseit, Josep Vicenç Foix, Joan Brossa, Joan Vinyoli o Gabriel Ferrater». El mismo Casasses ha confesado ser tributario y admirador de autores como Víctor Català, Mercè Rodoreda o Fages de Climent.
Su primer libro lo publicó en 1973, titulado La bragueta encallada. Durante los años siguientes sigue escribiendo, pero no es hasta el 1991 que publica su segunda obra, titulada La cosa aquella, obra que recibe el premio Crítica Serra d'Or y en 1993 el Premio de la Crítica de poesía catalana por No hi érem. Es entonces cuando empieza a entrar en el circuito comercial.
En la nit artificial
on et maten si somiques
i has de viure fet a miques
sense mal
en la nit artificial
dolços són amargants discos
mort suau anul·la els riscos
perquè cal
en la nit artificial
de la glòria obligatòria
no hi ha cap escapatòria
sideral
en la nit artificial
la nit vera està malalta
som dolents perquè fa falta
i és igual
que en la nit artificial
val més ser-hi repatani
i estimar-se el soterrani
l’ideal
de la nit artificial
del cor al laboratori
de l’orgasme compulsori
comunal
quan la nit artificial
mata lletja mata guapa
mata rei i mata papa
tal i qual
santa nit artificial
sobredosi de tortura
mata tant com la nit pura i
no s’ho val
mala nit artificial
ja no et crec ni jo ton pare
ja no em sents quan et dic para
maquinal
rebombori artificial
ple de sofriments sintètics
ple de carnavals ascètics
infernal
cel de nit artificial
nit de llum què significa
que val més qui s’embolica
fins a dalt
en la nit artificial
la que amaga la rodona
on s’inclina la nit bona
la legal?
i has de viure fet a miques
sense mal
en la nit artificial
dolços són amargants discos
mort suau anul·la els riscos
perquè cal
en la nit artificial
de la glòria obligatòria
no hi ha cap escapatòria
sideral
en la nit artificial
la nit vera està malalta
som dolents perquè fa falta
i és igual
que en la nit artificial
val més ser-hi repatani
i estimar-se el soterrani
l’ideal
de la nit artificial
del cor al laboratori
de l’orgasme compulsori
comunal
quan la nit artificial
mata lletja mata guapa
mata rei i mata papa
tal i qual
santa nit artificial
sobredosi de tortura
mata tant com la nit pura i
no s’ho val
mala nit artificial
ja no et crec ni jo ton pare
ja no em sents quan et dic para
maquinal
rebombori artificial
ple de sofriments sintètics
ple de carnavals ascètics
infernal
cel de nit artificial
nit de llum què significa
que val més qui s’embolica
fins a dalt
en la nit artificial
la que amaga la rodona
on s’inclina la nit bona
la legal?
-----------------
