Eduard Escoffet ens presenta aquesta interessant sessió en la que es es fa un recorregut històric, no gaire acadèmic però sí molt rigorós i ilustratiu, del que el ponent considera els millors exemples de poesia sonora.
Aquest taller explica el desenvolupament de la poesia sonora, a partir dels anys cinquanta del segle XX, i la seva relació amb els altres gèneres de la poesia oral i amb la tecnologia. També s’hi repassaran els principals poetes que han deixat la màquina d’escriure pel magnetòfon per endinsar-se en una escriptura poètica que va més enllà del text i que alhora incorpora el caràcter oral i efímer dels orígens de la poesia.
El viatge començarà amb l’expansió del magnetòfon a l’Europa dels anys cinquanta i l’ús que dos joves poetes,Bernard Heidsieck i Henri Chopin, van decidir donar-li per crear la poesia del present. A partir d’aquí i de tot el bagatge de les primeres avantguardes, es va començar a teixir una xarxa europea que, abans d’internet i els vols barats, anava de punta a punta amb una poesia que no necessitava ser traduïda. Poc més tard vindrien els festivals i els grups estables, com ara Fylkingen i els autors de text-sound a Suècia, el Writers Forum de Bob Cobbing i el festivalPolyphonix.
No hay comentarios:
Publicar un comentario